Quan un usuari d’Internet visualitza una pàgina web, sol·licita aquesta pàgina al servidor web. Si s'introdueix una adreça del lloc a la línia del navegador, el navegador fa una sol·licitud del servidor web sobre la pàgina web i el servidor envia dades sobre l'ordinador de l'usuari.
Instruccions
Pas 1
La paraula "servidor" és d'origen anglès, significa literalment "dispositiu de servei". En el camp de la informàtica, el servidor és responsable de proporcionar informació als recursos de la xarxa.
Pas 2
Quan es crea un lloc web en un servidor web, se li assigna una adreça IP. IP és una abreviatura de Protocol d'Internet. Una adreça IP consta de deu dígits amb punts (per exemple, 127.21.61.137). Per fer una sol·licitud d’un servidor web sobre un lloc concret, primer el navegador de l’ordinador ha d’esbrinar l’adreça IP d’aquest lloc. Si aquesta informació no es troba a la memòria cau del navegador, fa una sol·licitud corresponent del servidor DNS a través d'Internet.
Pas 3
A continuació, el servidor DNS indica al navegador a quina adreça IP es troba el lloc. A continuació, el navegador sol·licita l'URL del lloc al servidor web. El servidor respon enviant la pàgina sol·licitada. Si aquesta pàgina no existeix, el servidor envia un missatge d'error. El navegador rep el missatge i el mostra.
Pas 4
En el món professional, en aquesta situació, el navegador s’anomena “client” i el servidor web s’anomena “servidor”. A més, aquests conceptes s’apliquen als ordinadors. Aquells equips que actuen com a servidors web s’anomenen servidors i els que es connecten a Internet per obtenir informació s’anomenen clients.
Pas 5
Un servidor web sol contenir informació sobre més d’un lloc. Moltes empreses d’allotjament ofereixen espai per a centenars o fins i tot milers de llocs web en un sol servidor web. A cada lloc web se li assigna normalment la seva pròpia adreça IP única. El servidor DNS desxifra aquesta adreça per obtenir el nom de domini.
Pas 6
Els noms de domini existeixen per la raó que a la majoria d’usuaris d’Internet els costa recordar números de deu dígits, que són adreces IP. A més, aquestes adreces de vegades canvien.
Pas 7
Cada ordinador servidor proporciona accés a la informació emmagatzemada mitjançant ports numerats. Cada servei subministrat pel servidor (correu electrònic, allotjament) té el seu propi port. Els clients es connecten al servei mitjançant una adreça IP i un port.
Pas 8
Quan un client es connecta a un servidor d’un port, utilitza un protocol. El protocol és un text que mostra com es comunicaran el client i el servidor.
Pas 9
Tots els servidors web compleixen el protocol HTTP. La forma de comunicació més bàsica que entén un servidor HTTP només conté una ordre: Obtenir. Inicialment, el protocol es limitava a que el servidor enviés el fitxer sol·licitat al client i es tanqués. Més tard, es va millorar el protocol i es va enviar tota la URL al client.
Pas 10
Quan l'usuari escriu el nom de l'URL a la línia del navegador, el navegador el divideix en tres parts: protocol, nom del servidor, nom del fitxer. El navegador rep informació sobre l'adreça IP del lloc a través del nom del servidor i, amb la seva ajuda, es connecta a l'ordinador del servidor. El navegador es connecta al servidor web en aquesta adreça IP a través del port. Seguint el protocol, el navegador envia una ordre "Rebre" al servidor. El servidor envia text HTML a la pàgina web. El navegador llegeix les etiquetes HTML i dóna format a la pàgina de la pantalla de l’ordinador client.
Pas 11
La majoria de servidors web utilitzen mesures de seguretat. Per exemple, poden restringir l'accés a la informació amb una contrasenya i un inici de sessió. Els servidors més avançats augmenten el nivell de seguretat al protegir el recurs xifrant la informació entre el client i el servidor, de manera que la informació personal (número de targeta de crèdit, número de telèfon) continua sent inaccessible per a altres usuaris. Tot l’anterior s’aplica a les anomenades pàgines estàtiques, és a dir, a aquelles que es mantenen sense canvis fins que el creador les soluciona.
Pas 12
Però també hi ha pàgines dinàmiques. Sobre ells, qualsevol usuari pot cercar una paraula clau, fer entrades als llibres de visites, fer comentaris. En aquest cas, el servidor web processa la informació i genera una pàgina nova. En la majoria dels casos, s’utilitzen scripts CGI: ordres especials que permeten modificar una pàgina web.
